Els llibres de religió
És un dels fons antics més important de la biblioteca pel que fa al nombre d’exemplars.
Les obres de religió són classificades en els fons antics a la lletra «A» en l’inventari. El catàleg identifica les obres com també les mencions de procedència quan figuren a l’obra. Els ex libris i les mencions manuscrites permeten identificar els diferents posseïdors de les obres. Així, les biblioteques conventuals poden ser en part reconstituïdes. Les mencions recollides en les obres antigues són les dels Dominicans o Frares Predicadors, dels Franciscans o Frares menors, dels Caputxins de Perpinyà, d’Elna o de Tuïr, dels Mínims de l’Observança, dels Carmelites, dels Grans Agustins, dels Carmelites Descalços del Convent Sant Josep de Perpinyà, dels Agustins descalços, sense descuidar les nombroses obres del Col·legi dels Jesuïtes els quals, si no fan part de les confiscacions revolucionàries, van ser d’alguna manera, un preàmbul.
Entre les obres més prestigioses conservades a la mediateca, el document més antic és un text que procediria de l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Ms 1). Aquest manuscrit sobre paper de pergamí datat de l’inici del segle XII, conté els textos dels Evangelis en la traducció de Sant Jeroni. Els cànons d’Eusebi de Cesarea a l’inici de l’obra, tenen una rica decoració. Una altra obra remarcable és un missal manuscrit datat del 1492 amb sumptuoses il·luminacions (Ms 119).
Entre els incunables, primers llibres impresos, els llibres de religió ocupen un lloc destacat. La Bíblia va ser el primer llibre imprès a Europa. Hi trobem una literatura didàctica, piadosa o moralitzadora sovint traduïda a diferents llengües per ser difosa àmpliament. Entre el 1445 i el 1520, la proporció de les obres religioses representa el 75% de la producció tipogràfica. Així a la fi del segle XV 94 Bíblies llatines es publiquen a Europa i se’n compta més de 400 al segle XVI.
En les col·leccions dels incunables conservats a Perpinyà, els llibres religiosos representen la meitat dels títols.
Entre ells destacarem una Bíblia llatina impresa el 1478 amb un ex libris de Sant Miquel de Cuixà i una altra impresa a Venècia el 1476. Els primers impressors deixen als il·luminadors i als rubricadors la responsabilitat de decorar els llibres i d’afegir a mà il·lustracions, en la tradició del llibre manuscrit.
Les biblioteques monàstiques, sovint molt antigues, conservaven col·leccions considerables de llibres de religió. Els temes més corrents són textos bíblics, de patrística, la teologia, l’espiritualitat, l’hagiografia, la història eclesiàstica. Hi ha nombroses obres sobre l’Escriptura i l’Exegesi, els concilis, la teologia, la moral, els casos de consciència, els exercicis de pietat, els recessos espirituals, meditacions, preparacions a la mort, el dret cànon, el monaquisme, la història de l’Església i un cert nombre d’obres de controvèrsia especialment sobre el jansenisme. Són impresos a les diòcesis breviaris i missals, estatuts sinodals, concilis parroquials, catecismes i literatura de devoció.
Els catecismes, destinats a l’educació religiosa del poble, són traduïts a les diferents llengües vernaculars. Al Rosselló, els catecismes són en català. Cada diòcesi elabora el seu propi manual. És Napoleó que imposarà un catecisme únic a França, el catecisme imperial. La mediateca en conserva un gran nombre: catecismes del Concili de Trento, catecismes de la diòcesi de Montpeller encarregats per monsenyor de Colbert, catecismes de la diòcesi d’Elna dels quals tenim moltes edicions encarregades pel bisbe de la diòcesi: aquell de Jean Hervieu Basan de Flamenville bisbe d'Elna del qual tenim diverses edicions en la 2a meitat del segle XVIII, aquell dels bisbes Gaussail, Saunhac-Belcastel, Ramadié, Carsalade du Pont....